INFORMACIÓ D'INTERÈS, ARTICLES, VÍDEOS, ....



 

Què és la deglució atípica i com la tractem?

El vostre fill o filla es passa la major part del temps amb la boca oberta i la llengua fora? Té poca força als llavis, respira per la boca, mastega amb la boca oberta i té les dents incisives avançades? Aquestes característiques podrien respondre al que es coneix com a deglució atípica.

La deglució atípica consisteix en un inadequat ús de la llengua en la deglució, on aquesta fa pressió contra les arcades dentàries produint una malformació. En el cas dels infants, aquests hàbits de pressió poden interferir en el creixement normal de les dents, afectant també a la musculatura oro facial. La deglució atípica es pot presentar tant en     Seguir llegint...


Quins passos seguim des de l’Espiral davant d'un problema d’atenció i/o hiperactivitat?

El TDA/H (trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat), és aquell trastorn que es caracteritza per la manca d’atenció, impulsivitat i/o sobreactivitat, i que suposa per a l’infant una afectació significativa en el funcionament acadèmic i social.

Quins són els passos que seguim des de l’Espiral Centre Psicopedagògic davant un problema d’atenció i/o hiperactivitat?

El primer pas és establir un diagnòstic. Per fer-ho realitzem una avaluació, tenint en compte la simptomatologia i la història personal. L’avaluació consisteix en conèixer la història personal de l’infant a través d’entrevistes als pares i mestres, i de l’observació al propi infant,  així com l’administració de tests específics d’avaluació de l’atenció sostinguda, selectiva i dividida i de la resta de les funcions cognitives.    Seguir llegint...


Dilemes de la nova era digital: Quin ús fa el meu fill/a dels videojocs?

Proveu de posar al “Google” les paraules “videojocs” i “educació” i podreu comprovar com el 95%  de les primeres entrades  que us apareixen  mostren un punt de vista positiu del seu ús. Ara bé, a tots nosaltres se’ns ocorren un ventall ampli de “pors” i conseqüències negatives d’un ús inadequat d’aquests jocs.

No és nou el dilema de la restricció dels videojocs als nostres fills, però darrerament encara s’eixample més quan a vegades ni nosaltres mateixos sabem fer un ús saludable del “WhatsApp”,  “Facebook”, “Twitter”, “Instagram”, “Tablets” en general i les mil i una opcions digitals que ens ofereix aquesta nova era que vivim.   Seguir llegint...


 

Aquí us deixem la felicitació de nadal feta amb l'ajuda d'alguns dels nens i nenes que comparteixen part del seu temps amb nosaltres!   Moooltes gràcies a tots!

 

Establint vincles

Portar els fills a una escola és un fet transcendental i importantíssim per a les famílies. De fet, la tria d’escola sovint genera llargues reflexions i debats per als familiars de les criatures. Cada nucli familiar ens dóna, als especialistes de l’educació, la confiança i ens deixa durant l’horari escolar el seu tresor més preuat.

Afortunadament, la relació entre escola i família acostuma a ser fluïda i positiva, i en aquests casos tot és fàcil. Ara, en alguna altra ocasió, esdevé complicada, sorgeixen malentesos, recels, retrets i desconfiances. Seguir llegint...

Publicat l'octubre de 2015


Vídeo de la ponència de Carles Capdevila, a Gestionando Hijos

“educar cada día es más difícil, pero no imposible, y si lo hacemos con sentido del humor a lo mejor nos sale bien”

Carles Capdevila, director del Diari Ara i pare de 4 fills, fa una divertida ponència sobre l'educació dels fills i la importància del sentit de l'humor en aquesta.


Quines són les joguines més adequades a cada etapa de desenvolupament del vostre fill o filla?

El joc és una eina amb la qual infants poden expressar les seves emocions, comunicar-se, assentar experiències viscudes i elaborar allò traumàtic, fantasejar, crear, aprendre i conèixer el món que els rodeja.

En funció de l'edat dels infants, podem potenciar determinats aprenentatges i és aquí on pares, mares i docents els han d'acompanyar jugant amb ells i facilitant-los les joguines més adequades. Quins són els jocs i les joguines més adequades a cada etapa? Us donem un cop de mà! Seguir llegint...

Publicat el setembre de 2015


Dificultat en la lectura

Durant l’escolaritat els nens i les nenes van adquirint habilitats que els serviran per al aprenentatge. Una de les habilitats que els servirà al llarg de tota l’escolarització i la vida adulta és la lectura. La lectura s’aprèn a partir d’un procés llarg però de manera natural, tranquil·la, relaxada, progressiva i agradable. Tot i així, hi ha infants que, tot i avançar en el procés, tenen dificultats.


Sovint, podem detectar aquestes dificultats en l’actitud del nen o nena. A vegades evita llegir en veu alta, es perd durant les lectures grupals, li canvia la cara quan els parles de llegir, li entra tos, set, ganes d’anar al lavabo, es deixa sons, canvia lletres o, fins i tot, paraules… Aquesta situació de bloqueig esdevé un mur molt alt, una batalla perduda abans de començar, una lluita contra unes lletres que sembla que no tenen cap sentit. Aleshores és quan hi ha dificultats d’aprenentatge de la lectura i és quan es fa evident que calen noves rutes d’accés perquè totes les lletres que ballen damunt el paper adquireixin significat.


Hi ha dues rutes per aprendre a llegir: la fonològica i la lèxica. La ruta fonològica, és el primer graó de l’aprenentatge de la lectura. Aquesta ruta permet assignar a cada lletra el seu so i d’aquesta manera es poden descodificar les paraules que llegim.  Pel que fa a la ruta lèxica, que es desenvolupa després, és la que permet accedir al llenguatge escrit de manera gairebé automàtica ja que es descodifiquen les paraules de manera global, captant el significant amb un sol cop d’ull. Sigui quina sigui la ruta que fem servir per llegir, hem de potenciar-la al màxim per dur a terme una lectura eficaç.


Els estudis neuro-científics actuals constaten una sèrie de dades sobre el cervell humà que ens parlen de la complexitat del mateix, però també de la grandesa de la seva plasticitat. Així, podem comparar el cervell a un múscul. Si volem treballar-lo, ho hem de fer amb constància. D’aquesta manera, com més entrenem la lectura, millors resultats obtindrem.


Per últim, hem de desenvolupar altres habilitats que també estan involucrades en la lectura, com l’atenció, la memòria i el raonament. Aquestes habilitats ens permetran tenir una lectura realment eficaç tant a nivell qualitatiu com comprensiu. Si les entrenem correctament, amb esforç i perseverança, podrem assolir el que ens pot semblar impossible: ser bons lectors.

Publicat el març de 2019